Post disponible en: Español
La recepta d’avui és una versió vegana dels clàssics Mac&Cheese americans. La veritat és que jo no coneixia aquest plat fins que em vaig tornar vegana i vaig començar a seguir blogs i comptes de cuina vegana a les xarxes socials. No era un plat que trobés a faltar perquè no l’havia provat mai però era una de les receptes recurrents que tothom veganitzava (per internet en corren moltes) i tanta fama em va despertar la curiositat i em vaig animar a provar-la. La clau del plat és el formatge de patata.
Potser mes que “formatge” li hauríem de dir salsa de patata perquè tot i que la textura és molt similar i el llevat de cervesa li dóna un lleuger toc aformatjat no vull que ningú se senti enganyat. Quan em vaig tornar vegana el formatge era el que més trobava a faltar i em vaig tornar boja buscant receptes que el recreessin. Era molt frustrant perquè en totes m’asseguraven que tornaria a sentir el gust del formatge de debò però no era veritat. Això no vol dir que no m’agradin els formatges vegans (parlo dels fets a casa o dels artesanals a base de fruits secs, els processats els odio, semblen de plàstic i nutricionalment són una porqueria). Alguns són realment molt bons (com per exemple el formatge-crema d’anacards, també el tofu feta…) i van molt bé per fer altres receptes com lassanyes, pizzes, etc. Però de gust són diferents. Els únics formatges que he provat que realment em recorden al formatge de debò són els que fan els nois de The Living Food, aquells estan boníssims!!! I també la pizza de 4 formatges del Flax&Kale Passage, està súper aconseguida, sembla de formatge autèntic!
Ara que ja fa temps que sóc vegana ja no trobo a faltar menjar formatge, sembla mentida però el cos s’acostuma a tot! I si la motivació que tens és forta (en el meu cas evitar el patiment i/o la mort d’animals) tot és possible. Tot i així, trobo que veganitzar receptes és molt útil, sobretot per la gent que està fent el pas. Al principi et penses que no seràs capaç de deixar aliments que fins ara havies consumit gairebé a diari i tenir alternatives veganes, encara que siguin succedanis, pot ser una bona ajuda psicològica. A banda dels sabors, l’alimentació també és molt social i té un component emocional molt important, per tant aquestes opcions, tot i no ser exactament iguals en sabor que les originals, ajuden molt.
Després de tot aquest rotllo, anem al “lio”. Després d’investigar i veure diverses receptes vaig provar de fer la meva pròpia versió adaptant-la als meus gustos personals i als ingredients que acostumo a tenir per casa. Com sempre vaig intentar simplificar-la i el resultat és una salsa molt senzilla, saludable i bona. És una altra manera de menjar pasta per variar una mica de la clàssica salsa de tomàquet i a més és bastant saciant gràcies a la patata i rica en vitamines del grup B i proteïnes pel llevat de cervesa.
Bé, espero que t’agradi i si la fas pots deixar-me la teva opinió als comentaris 🙂
- 400 gr de pasta integral
- 1 patata gran (uns 300 gr)
- 2 pastanagues mitjanes (uns 100 gr)
- 1 cp sal
- 1 polsim de pebre negre
- 1 c.p. d’all en pols
- ½ c.p. de nou moscada
- ½ c.p. de cúrcuma
- 1 c.s. del suc d’una llimona
- 4 c.s. de llevat de cervesa desamargat (uns 30 gr)
- ½ tassa d’aigua de cocció de la patata i pastanaga
- 30 gr d’oli d’oliva verge extra
- Bullir 400 gr de pasta seguint les indicacions del paquet. Reservar.
- En una cassola amb aigua afegir la sal i bullir la patata i les pastanagues tallades a trossos fins que estiguin toves (uns 15-20 minuts). Escórrer-les i reservar l’aigua de cocció.
- En un vas de batedora de mà posar les verdures cuites i la resta d’ingredients. Triturar fins a obtenir una salsa homogènia. Provar i rectificar de sal si és necessari.
- Barrejar la pasta amb la salsa i decorar amb julivert picat o amb fulles d’alfàbrega.
c.p. = culleradeta de postres
Deixa un comentari